Skip to content
Words Without Borders is one of the inaugural Whiting Literary Magazine Prize winners!
from the April 2016 issue

L'adéu d'Adam Gerber

I

Adam Gerber diu bon dia:
               "Bon dia, arbres,
bon dia, cel,
bon dia, dia;
                   bon dia, ampit
de la finestra que em porta el dia;
bon dia, persiana
de llistons de vinil,
bon dia, penja-robes
que la casaca abriga (si avui fa fred)
i avui fa fred!—i dic bon dia
a les 6:05
quan obro els ulls i veig el món
després de torcar-me'ls de lleganyes."
 

Pren una tassa
de llet i un muffin de l'Starbucks,
es fica una poma
a la butxaca, obre la porta i,
ple de coratge, diu:
                            "Bon dia, hivern,
d'Staten Island;
bon dia, fred,
i bon dia, esquirol
que t'esmunys entre el tràfec
d'un altre dia com avui,
d'un altre dia dia."

 

II

Sent una becada americana
entre les branques de l'auró:

                  "Bon dia, scolopax minor,
ara que en Cliff m'ha dit el teu nom,
bon dia, merla
i merla de cap bru.
Ahir vaig veure
tres foques a South Beach,
dos óssos rentadors i un opòssum perdut
que caminava tot seguint la via,
tota la vida així, caminant tot lo dia.

(Vet-los aquí, al meu quadern.)

                   "Bon dia, Victoria
Boulevard i bon dia Bay Street.
Ja està arribant el ferri
al barri de St. George
                                          —bon dia terminal,
que em fas caure que ja ha començat el dia—,
i al capità Rapsberry li diré bon dia,
i als homeless i els borratxos els diré bon dia,
i bon dia a l'amo del quiosc
i bon dia al senyor de la granota
i als policies no els diré res
i als seus gossos tampoc perquè duen un cartell que diu
                           DON'T PET ME I'M WORKING,
i a la noia que es posa rímel a les aixelles li diré bon dia,
i al turista adormit li diré bon dia
i al noi que escriu e-mails també bon dia,
i a la dona que escolta música li diré bon dia,
i a l'estàtua de la llibertat li trauré la llengua
abans d'agafar el metro
i a la Liberty Tower li diré què fas,
quan serà el teu dia."

 

III

D'una butxaca, Adam
Gerber es treu una poma;
d'una altra, una pinta
i un mapa dels
50 estats; d'una altra,
una llauna de Red Bull,
un encenedor i una
ploma d'ocell semblant a la gavina;
de la cremallera del folre,
un suplement del New York Times,
una bossa plena
de petxines, una pipa
i un quadern de l'infern
(de la casaca negra)
on hi ha anotades
totes aquestes
i algunes altres coses.

                                                                                                       

IV

Qui voldrà escoltar
el que jo digui d'Adam Gerber?
Qui podria sentir
tot el que sento per Adam Gerber?
Qui voldria llegir
l'esborrany d'aquest poema?

 

V

Un dia, això és totalment verídic,
Adam Gerber va sortir a caminar
i no mirava enlloc, només,
un punt a sis passes
per davant dels seus peus.

En arribar a Manhattan va pujar fins a Broadway, travessar el Financial District, Chinatown i Soho, Union Square, Times Square, Columbus Circle; va passar per davant del Lincoln Center, Upper West Side amunt; va creuar el campus de Columbia University, Martin Luther King Jr Blvd; va travessar tot Harlem; va passar de llarg la Hispanic Society, Washington Heights sense parar-hi esment, Inwood sense mirar The Cloisters; va travessar el pont, Marble Hill, carrer 225; va continuar pujant pel Bronx amunt, vorejant Van Cortland Park, del sud al nord, North Broadway, South Broadway; New Broadway, South Broadway de nou, per sota la New York State Thruway, fins arribar a l'Albany Post Road; va tirar amunt i més amunt i més amunt fins a endinsar-se
als Estats Units continentals.

I aquí acaba la meva història d'Adam Gerber
(no n'he sabut res més des de llavors)

i Adam Gerber comença la seva història,
més enllà de la meva, la llegenda.
 

© Melcion Mateu. By arrangement with the author. All rights reserved.

Read more from the April 2016 issue
Like what you read? Help WWB bring you the best new writing from around the world.